Guirigall Musical núm. 3

Llistat d'artistes

   

ELS "NOSTRES" CONCERTS

ORQUESTA BARROCA DE SEVILLA

LLEIDA, 13 de març, Auditori Enric Granados, dirigeix Alfredo Bernardini. Programa:"Barroco sin fronteras".

SEVILLA, 30 de març, Iglesia Colegial del Salvador, dirigeix Alfredo Bernardini - Programa "Música aquàtica" Aniversari Händel

SEVILLA, 1 abril, Teatro Maestranza, dirigeix Pierre Cao- BACH: Passió segons Sant Joan

QUARTET ALBADA, instruments originals

BARCELONA
Dimecres 29 de gener
Cicle Palau Robert
Cotxeres del Palau, 20. 00h

Rèquiem de W. A. Mozart, arranjament per a quartet de Peter Lichtenthal (1780-1853)

Barcelona i Utrecht: Haydn, Les Set darreres paraules de Crist a la creu

MANDELRING STRING QUARTET

MADRID, 27 de març. Cicle Caixafòrum.
BARCELONA, 29 de març. Cicle Caixafòrum

Programa:
Haydn, String Quartet in D major op. 71 No. 2
Xostakovich, String Quartet No. 9 E flat major op. 117
Mendelssohn, String Quartet in E minor op. 44 No. 2

 

 

Propostes ANIVERSARIS 2009

ORQUESTA BARROCA DE SEVILLA

Ens proposa commemorar els aniversaris de F. J. Haydn
i G. F. Händel amb uns programes de gran volada.

F. J. Haydn:
"EL HAYDN SIMFÒNIC", amb Cristophe Coin
"A CASA DELS ESTERHÁZY", amb Cristophe Coin


G. F. Händel:
Oratori "ISRAEL A EGIPTE" amb Pierre Cao
WATERMUSIC, amb Alfredo Bernardini
Oratori "EL MESSIES", amb Pierre Cao

CONSULTAR PROGRAMES
 

QUARTET ALBADA

Ens sorprenen amb unes propostes delicioses i originals.


F. J. Haydn: cicle de tres concerts
"Els origens del quartet de corda"
"Haydn: El naixement, l’esplendor i la maduresa del Quartet de Corda"
"Haydn i els seus successors"

F. J. Haydn:
"Set últimes paraules de Crist a la creu"


CONSULTAR PROGRAMES

MANDELRING STRING QUARTET

 Un dels quartets que més va impressionar en la seva actuació al Palau de la Música i que enguany, el mes de març, torna a Barcelona per fer-nos gaudir.

F. J. Haydn:
"ELS GRANS QUARTETS DEL MESTRE HAYDN"

CONSULTAR PROGRAMES

DANIEL LIGORIO, piano

El piano de Ligorio ens regala un programa dedicat a Isaac Albéniz, una bona manera de retre homenatge en el centenari de la mort del compositor.

I. Albéniz:
"Cantos de España" - "Suite Iberia"...

CONSULTAR PROGRAMES

NOVETATS DISCOGRÀFIQUES

ENDELLION STRING QUARTET

Integral BEETHOVEN
 
SEGELL Warner Clàssics 

 

DANIEL LIGORIO

Integral M. DE FALLA
 
SEGELL NAXOS 
 

Llegir crítiques:
Pais
Variaciones
Mundoclasico

ORQUESTA BARROCA DE SEVILLA
Música a les catedrals de Málaga i Cádiz
en el segle XVIII

SEGELL ALMAVIVA

Llegir crítiques:
5 estrelles Revista Goldberg

Diario de Sevilla

JORDI MASÓ
Música per a piano de B. CASABLANCAS, E. GRANADOS i COMPOSITORS CATALANS

SEGELL NAXOS

Llegir crítiques: Scherzo, Rev Mus. Catalana, Avui

DIVERTIMENTO

Algunes anècdotes verídiques sobre directors

Arturo Toscanini i el gos del primer cello de l'NBC

El violoncel·lista Ennio Bolognini, primer cello de l’Orquestra Simfònica de la NBC, va a un assaig amb el seu gos. Arturo Toscanini, llavors director d’aquella orquestra, li dóna a escollir:

- Professor, o vostè o el seu gos.

I Bolognini marxà, deixant el seu gos al costat del violoncel.

 

Kempe, Kubelik i Sawalish toquen el triple de Mozart

Kempe, Kubelik i Sawalish, a més a més de directores, eren pianistes. En certa ocasió interpretaren el concert per a tres pianos de Mozart. Des del primer moment els resultà molt difícil posar-se d’acord; començaren a discutir una i altra vegada, fins que el concertino es posà dret i exclamà:

- Aquí el que falta és un director!

 

Sir Thomas Beecham i els seus músics

Sir Thomas Beecham, després de fer assajar sola la secció de contrabaixos d’una orquestra, els comentà:

- La darrera vegada que vaig sentir un soroll similar fou quan a casa canviàrem els mobles de lloc!


En un assaig, el famós director Thomas Beecham li digué a una violoncel·lista de l’orquestra :

"Té vostè entre les cames l’instrument més sensible conegut per l’ home, i l’únic que sap fer és rascar-lo"


Sir Thomas Beecham no era molt aficionat als assaigs. En certa ocasió en què anava a dirigir la quarta simfonia de Brahms, s’acomiadà dels músics, sense assajar-la, dient-los:

- Ens veiem el dia del concert.

Un trompa, novato, li diguí:

- Però, mestre, jo mai no l’he tocada.

I Beecham li contestà:

- No sap vostè com li agradarà!

 

LA CONTROVÈRSIA SOBRE EL VIBRAT

El vibrat constitueix una manera enriquir el so d'un instrument per mitjà d'una ràpida oscil·lació de l’altura, de la intensitat o del timbre o mitjançant la combinació de tots ells. Per altre costat, el vibrat vocal sembla existir des de sempre, ja que, en les veus madures, la gola produeix oscil·lacions espontàniament. Sobre les cordes i instruments d'altres classes, no obstant això, és necessari imposar les oscil·lacions a un so especialment pla per mitjà d'una tècnica que s'ha d'adquirir conscientment. Amb tot, és possible també que el vibrat instrumental sigui tan antic com molts dels instruments. Parlant de la Grècia clàssica, s’anomenava així cert efecte de vibrat que es produïa amb el plectre al tocar la kithara. Avui dia, en la major part de les interpretacions convencionals, les veus i els instruments se serveixen d'aquest efecte de manera generalitzada, mentre que les interpretacions que volen considerar-se com “històricament ben informades” (eufemisme ara de moda per a les que abans es deien “autèntiques”) no l’empren en absolut o restringeixen severament el seu ús. Encara que només fos a causa d'aquesta gran discrepància, la qüestió sobre en quin grau ha d'aparèixer el vibrat en les diverses formes del que considerem “música antiga” s'ha convertit en objecte de controvèrsia. La pregunta que es planteja és: en veritat està justificada històricament l'eliminació total o la restricció severa del vibrat en aquesta classe de música? Cal admetre que el vibrat instrumental ininterromput i omnipresent és un fenomen propi del segle XX, i que en altres èpoques - entre les quals cal incloure el segle XIX -, el vibrat s’utilitzava d'una manera molt més selectiva que avui dia. Limitem-nos al vibrat d'altura, que en general no apareix reflectit en la partitura. El desconeixement de la naturalesa del fenomen del vibrat d'altura ha provocat seriosos malentesos entre diversos autors antics i recents. En ell, l'altura oscil·la com una ona entorn de l'altura “correcta” i desitjada amb un espectre d'altures “errònies” distribuïdes equilibradament per damunt i per sota del seu centre. L'efecte òptim de vibrat descansa en el fenomen fisio-psicològic de la sonancia, que consisteix en la fusió de l'oscil·lació del vibrat a partir de cert llindar de velocitat (d'aproximadament uns 7 cicles per segon) en una sensació auditiva de velocitat més rica, mentre que la percepció de l'oscil·lació es redueix al mínim i les altures “errònies” desapareixen del tot. En la corda, l'interval combinat d'oscil·lació per damunt i per sota de l'altura focal és d'aproximadament un quart de to; mentre que en la veu és en terme mitjà d'un semitò. Les anàlisis electròniques dels enregistraments de Caruso han revelat que, en moments de gran intensitat, l'interval d'oscil·lació arriba fins a un to sencer. La misteriosa manera que el cervell humà transforma la impressió auditiva es pot comparar amb un disc giratori pintat amb els colors de l'arc de Sant Martí. Si ho fem girar a poc a poc, podem percebre les “impureses” dels colors que ho componen. Però per sobre d'un llindar crític de velocitat aquests es fonen en la sensació de blanc pur. Sabem que aquests colors són aquí, però ja no els veiem. Experimentem una “il·lusió” òptica. Per analogia, experimentem una “il·lusió” acústica de la mà del fenomen de la sonancia, que consisteix en la transformació del so i la desaparició aparent de l'oscil·lació de l'altura, que és tan real com ho són els colors de l'arc de Sant Martí en el cercle, però que escapa a la nostra percepció auditiva. No obstant això, quan la velocitat de l'oscil·lació és inadequada i no es produeix la sonancia, com pot succeir amb les veus que ja tenen molts anys o que no han estat adequadament educades - o també en cas d'un vibrat de corda massa lent -, el moviment oscil·latori resulta perceptible i escoltem la desagradable oscil·lació de les “impureses”. La il·lusió acústica (o “engany”) de la sonancia constitueix el fonament del fenomen del vibrat. El desconeixement d'aquest fet ha estat el responsable que, durant segles, la major part dels observadors hagin malentès la naturalesa del vibrat d'altura i desestimat grollerament la seva presència gairebé universal, així com la importància del vibrat vocal, natural i innat.

Visiteu els números anteriors: Guirigall 1 - Guirigall 2

Nona Arola Management

Avda. Mare de Déu de Montserrat 129, sobreàtic 2n - 08041 Barcelona
Tel. +34 93 436 14 71 /  639 64 04 34

management@ nonaarola.com    www.nonaarola.com